Protocol de municipis lliures de Banca Armada i per les finances ètiques

 sostenibilidad servicios pc3bablicos3

 

Introducció

 

La importància del finançament per al complex militar-industrial és vital. Les empreses d’armament necessiten els serveis bancaris d’un sistema financer que esdevé clau perquè les empreses d’armes i altres pràctiques rebutjades per la societat puguin aconseguir els seus objectius econòmics. És a dir, sense suport financer aquestes empreses es veurien obligades a produir menys armes, a emprendre menys projectes contaminants i altres pràctiques que denunciem en aquesta campanya.

Per altra banca, actualment ja existeix un sector financer ètic constituït per entitats financeres que fan una aposta clara i única per la promoció de projectes amb un clar impacte social i ambiental positiu, el respecte i el compliment dels principis que defineixen les finances ètiques i que, al mateix temps, estan integrades en les diferents xarxes locals, estatals o internacionals de finances ètiques.

En aquest context, considerem que els ajuntaments i altres administracions públiques poden reduir l’impacte global de la banca armada a través d’un major control de la contractació pública ( per caminar cap a una coherència de les polítiques en el compliment dels compromisos adquirits en matèria de DDHH i de desenvolupament sostenible com els ODS 2030).

Aquests són els motius que han portat a buscar el compromís públic de fomentar i fer extensiu l’ús de les finances ètiques a les administracions públiques al mateix temps que es desinverteixi en la banca armada. Aquest protocol busca recollir i fer visibles totes les iniciatives ja realitzades per les administracions públiques en favor de les finances ètiques i per desvincular-se de la banca armada, així com impulsar   la resta d’administracions públiques que encara no han fet cap pas.

 

Aspectes i consideracions tècniques sobre la nova Llei Contractes de Serveis Públics (LCSP)

 

La nova Llei Contractes de Serveis Públics (LCSP) fa un tractament diferenciat dels diversos serveis financers que existeixen i els separa en Serveis de finançament i tresoreria i en Serveis d’inversió i assegurances. Per aquest motiu és necessari deixar de parlar de finances en general i passar a explicitar els diferents tipus de serveis financers que existeixen quan es formulin peticions o es duguin a terme avaluacions de consideracions amb la inclusió d’aspectes no econòmics a la contractació de serveis financers per part de l’administració pública.

Finançament

La contractació de serveis de finançament queda exclosa de la LCSP, per tant cada administració definirà els procediments vinculats a la contractació d’aquests serveis. Això implicaria que es tracta d’una negociació privada entre les dues parts. En aquest cas, no apliquen les restriccions ni procediments que estableix la LCSP, en canvi, sí que són d’aplicació altres instruccions de caràcter intern de què disposin les diferents administracions públiques.

Tresoreria

La contractació d’aquests serveis queda també exclosa de la LCSP, i rep el mateix tractament que els serveis de finançament. Cada ajuntament pot establir uns procediments relacionats amb la contractació d’aquests serveis mitjançant instruccions específiques. En funció dels criteris que estableixin, dificultaran en major o menor mesura l’accés de les entitats de finances ètiques a aquests serveis.

Estalvi i inversió

Els serveis bancaris relacionats amb l’estalvi i la inversió, com poden ser la gestió de plans de pensions, d’excedents pressupostaris i altres relacionats, es regeixen per la LCSP, tot i que tenen caràcter de contracte privat. Això significa que, pel que fa a la preparació i adjudicació de l’expedient, el marc jurídic d’aplicació és la LCSP, però a partir de l’adjudicació, el règim legal és el del dret privat.

Assegurances

Són un servei financer i ofereixen cobertura en diversos escenaris. És obligatòria i imprescindible per la correcta gestió del risc de l’administració pública. Com amb l’estalvi i inversions, aquests serveis estan inclosos dins la LCSP, però tindran caràcter de contracte privat. Això significa que per la licitació d’aquests serveis (preparació i adjudicació) s’aplica la normativa establerta a la LCSP, però la formalització del contracte es regirà pel dret privat i no pel dret administratiu. En el producte assegurador és possible establir criteris més enllà dels econòmics vinculats al producte que es contracta (la pòlissa en concret) i també als agents que hi intervenen.

Si tens dubtes contacta’ns.

 

discussion 5034153 1920

 

 Si voleu proposar que el vostre ajuntament s’adhereixi a la campanya “MUNICIPIS LLIURES DE BANCA ARMANDA I PER LES FINANCES ÈTIQUES” contacteu els grups municipals que cregueu més disposats a aprovar la moció, i Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. després si ha estat aprovada.

També us demanen que donat que una bona part dels serveis financers no està subjecte a concurrència pública, la informació relacionada amb aquests aspectes no és de caràcter públic i ni tan sols es troba als portals de transparència de les administracions públiques. Per aquest motiu, fer públic i difondre el què es realitza és imprescindible per la seva replicació i extensió.

 

Passes per esdevenir un municipi lliure de banca armada i a favor de les finances ètiques

 

 

1.- Anunciar la voluntat d’esdevenir un “Municipi lliure de banca armada i per les finances ètiques”

2.- Aprovar una resolució que prohibeixi o avanci cap a la prohibició explícita de les inversions en empreses implicades en la producció, desenvolupament, manteniment o comerç d’armes i els components, al mateix temps que es fomenti i es valori la incorporació de les finances ètiques en el dia a dia de l’administració pública. MOCIÓ enllaç

3.- Analitzar si les relacions amb el sector financer actual de l’administració té vincles amb entitats controvertides i que formen part dels informes de banca armada.

4.- Aplicar mesures per establir criteris de selecció negatius per assegurar-se que cap productor d’armes nuclears o controvertides formi part de la cartera municipal i sigui proveïdor de serveis financers de l’administració. Al mateix temps, introduir proveïdors financers que formin part de l’ecosistema de les finances ètiques. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES enllaç

5.- Difondre per promoure i complementar els esforços de desinversió explicant les desinversions realitzades i les noves polítiques financeres adoptades a altres administracions públiques i a la ciutadania.

Per qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb nosaltres: Contacta’ns

 

Proposta de moció: “Municipi a favor de les finances ètiques i compromès amb la desinversió en banca armada”

 

Atès que les administracions públiques tenen responsabilitat en la vulneració de drets humans també fora del territori que governen si son còmplices de les empreses que vulneren aquests drets.

Atès que les activitats i el desenvolupament econòmic no són èticament neutrals i que no sempre garanteixen l’equilibri i la justícia social, la sostenibilitat ambiental i l’equitat.

Atès que el 14 de juliol de 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar una Moció advocant per la desmilitarització de Catalunya, que, entre d'altres contemplava no concedir ajuts i no promoure activitats per part de l'Administració a la indústria militar a Catalunya, inclòs el suport a la recerca i el desenvolupament explícitament orientats al creixement de la indústria militar i armamentista.

Atès que l’objectiu principal de les institucions de finances ètiques és invertir l’estalvi de persones, col·lectius, empreses i administracions públiques en projectes viables d’economia social i solidària.

Atès que l’Ajuntament de ........................... està compromès amb la defensa dels valors ètics, la sostenibilitat, el benestar social i la solidaritat i es compromet a utilitzar la capacitat de compra i contractació de l’administració pública per avançar cap a l’assoliment d’objectius socials i la coherència de polítiques.

----

És per tot això que el ........................... proposen al Ple de l’Ajuntament de ........................... l'adopció dels següents ACORDS:

L’Ajuntament de ........................... analitzarà totes les relacions amb entitats financeres que duu a terme per conèixer si formen part de la Banca Armada.

L’Ajuntament de ........................... farà totes les passes necessàries per deixar de treballar amb les entitats financeres identificades i que són especialment controvertides des d’un punt de vista de drets humans i pau.

L’Ajuntament de ........................... farà les passes necessàries per assegurar que els concursos públics afavoreixin empreses que no treballin amb empreses vinculades a la indústria militar, incloses les empreses que donen suport a la recerca i el desenvolupament explícitament orientats al creixement de la indústria militar i armamentista.

L’Ajuntament de ........................... donarà suport a les entitats financeres ètiques amb i les inclourà en els estudis tècnics que es demanen des de Tresoreria, amb l’objectiu de valorar la viabilitat de dur a terme les operacions bancàries, el finançament o la contractació d’assegurances.

Es comunicarà i es farà públic el compromís d’aquesta moció a la ciutadania de ..........................., a la campanya Banca Armada, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a la Comissió d’Economia del Parlament de Catalunya, al Ministeri d’Hisenda, als governs de la Generalitat i d’Espanya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

 

Participem a la Junta d'accionistes de CaixaBank

CaixaBank ha convocat aquest matí la seva junta d’accionistes per aprovar la seva fusió amb Bankia. La Campanya Banca Armada, gràcies a  9.847 accions delegades per accionistes d’aquesta entitat bancària, hi intervé per denunciar, un cop més, les inversions en empreses de la indústria de l’armament que continua realitzant CaixaBank.

Caixabank MirillaSencer CAT

Aquesta és la intervenció de Gemma Isern, activista de la Campanya Banca Armada:

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del Consell d'Administració, senyor President.

El meu nom és Gemma Isern i estic intervenint en aquesta junta d’accionistes com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Els parlo en representació d’un total de 9.847 accions que ens han delegat 4 accionistes, per a denunciar avui en aquesta junta les inversions en empreses de la indústria de l’armament que continua realitzant CaixaBank. I de pas, explicarem i denunciarem també les que realitza Bankia, ja que el motiu d’aquesta junta extraordinària és aprovar la fusió de les dues entitats.

Sr. Jordi Gual, durant el període 2014-2019, el banc que vostè presideix ha finançat empreses d’armament per valor de més de 121 milions d’euros. Permeti’m recordar-li els “Principis d’actuació de la Política corporativa de relació amb el sector de la defensa”, en l’apartat 5.3 sobre les exclusions, on textualment diu:

“Cap empresa del Grup proporcionarà serveis financers a [...] empreses que venen armament a països o grups que estan subjectes a l’embargament d’armes de la Unió Europea, Estats Units i/o les Nacions Unides”. 

. Doncs bé, hi ha documentats almenys set casos d'enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones en conflicte, i un d'ells té com a escenari la República Centreafricana i com a protagonista l'empresa espanyola d'explosius i projectils MAXAM, que vostès financen.

. El programa iTrace que duu a terme l’organització Conflict Armament Research amb fons de la Unió Europea, recull evidències gràfiques que demostren una troballa de municions de petit calibre, inferiors a 20 mm, el setembre de l’any 2014, quan el conflicte i l'embargament a República Centreafricana seguien vigents. Aquestes troballes es van produir en dependències de la base militar de M'Poko, a 7 quilòmetres de la capital, Bangui, on hi ha l'aeroport internacional; i procedeixen de dos fabricants espanyols: Nobel Sport Espanya i Maxam Outdoors S.A. A l'informe consta que Maxam va subministrar les municions a un usuari que apareix com desconegut, però no ha estat possible determinar la ruta des d'aquest usuari fins als civils armats i les milícies anti-Balaka, destinataris finals de la munició.

. Sr. Gual, vostè sap que no és l'únic cas en què es troba municions de Maxam en zones en conflicte, després dels fets ocorreguts amb Maxam Anadolu. És CaixaBank conscient que està finançant un holding empresarial que fa exportacions a països en conflicte i amb embargament d'armes? Pensen seguir oferint-los suport financer? Quina explicació pot oferir-nos per justificar una inversió d'aquest tipus per part del banc que presideix? No li fa vergonya tenir una política de relacions financeres en matèria de defensa i incomplir-la de manera tan flagrant?

. Però no només Caixabank està finançat a Maxam, sinó que Bankia també. Concretament li ha atorgat, durant el període 2014-2019, 55 milions d'euros en crèdits. I això no és tot sinó que l’any 2019, CaixaBank va ampliar el seu horitzó d'inversió en empreses d’armament i va començar a ser accionista d’Indra, empresa dedicada, entre altres coses, a l'electrònica militar i a la militarització de fronteres, mitjançant una compra d’accions que va ascendir a gairebé 2 milions i mig d'euros.

. Bankia també té relació amb Indra, a qui ha finançat amb gairebé de 30 milions d’euros durant el mateix període 2014-2019. Per a nosaltres, el cas d’Indra és especial, perquè aconsegueix grans contractes públics, que consumeixen ingents quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o l’educació. En lloc d'això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en aquesta indústria del desenvolupament de la guerra. Prova d'això és la seva actual designació per part del Govern espanyol com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System), el major programa conjunt europeu de defensa fins al moment o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, d'economia de guerra. INDRA també ha signat contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans i, dit sigui de pas, molt amiga de la nostra.

. Continuem mantenint que el cas de INDRA és especial perquè també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen; o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d'origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten. Ningú hauria d'haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure's sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.

. Sres. i Srs. accionistes, són els seus diners el que s'estan invertint en la fabricació d'armament.

. Sr. President i membres del Consell d'Administració, cada vegada hi ha més accionistes i clients del seu banc que s'oposen a la seva política d'inversions i, no obstant, el que està fent CaixaBank, Sr. Gual, és ampliar encara més la cartera d’empreses d’armament a les que finança. No sabem quins són els seus plans a llarg termini, però podem dir que invertir encara més en empreses que es lucren gràcies al sofriment i la guerra, no és el camí. Així que l’instem a vostè i als membres del Consell d'Administració presents, a que facin un exercici de responsabilitat i finalitzin la seva relació amb les companyies que es beneficien del negoci de la guerra.

. Altrament, des de la campanya Banca Armada, i gràcies a el suport de cada vegada més dels seus accionistes, seguim denunciant públicament que incrementar beneficis a costa de la guerra és una pràctica inhumana. Li recordaré, per acabar, el Pacte Mundial de Nacions Unides, que tan repetidament anomenen en les seves polítiques de responsabilitat social, concretament el principi número 2:

“Les empreses han d’assegurar-se que les seves empreses no són còmplices en la vulneració dels Drets Humans”.

Tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d'institucions financeres com Caixabank, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

#NOBANCAARMADA

La campanya Banca Armada i mutualistes denuncien les inversions de Mutua Madrileña en el negoci de la guerra i les fronteres

entrega simulador nh90 ok

 

 

Avui, 17 de Juliol der 2020, data de la celebració de la Junta General d’Accionistes del Grup Mutua Madrileña, per primer cop, algunes persones mutualistes que han volgut participar de l’acció proposada s’han convertit en activistes de la Campanya Banca Armada.

Les simpatitzants de la Campanya, han enviat una carta dirigida al president del Grupo MutuaMadrileña, Ignacio Garralda, per a demanar que el seu grup deixi de finançar a la indústria de l’armament i retiri les seves inversions en la empresa d’armament, Indra Sistemas Sa, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.

Tal com les mutualistes expliquen en les seves cartes, INDRA participa a més en el Programa de les Corbetes Avante 2200 de Navantia destinades a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen. Per si això no fos poc, Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen.

Aquest ha sigut l’escrit que les activistes de la Campanya han enviat adreçat al president i al consell d’administració de l’entitat financera:

 

Señores/as,

Ignacio Garralda, presidente del consejo de administración

Miembros del consejo de administración

En condición de mutualista de la Mutua Madrileña y con número de póliza XXXXXX, me dirijo a ustedes hoy día de la Junta General Ordinaria, y con el apoyo de la Campaña Banca Armada formada por el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Movimiento de Objeción de Conciencia, Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundació Finanzas Éticas; para manifestar mi total desacuerdo con las inversiones que hace su entidad en empresas relacionadas con el negocio de la guerra.

Sr. Garralda, durante el año 2019, Mutua Madrileña invirtió 3.283.600€ a Indra, empresa que dedica alrededor del 27% de su producción a desarrollar electrónica militar, simuladores de vuelo y sistemas de tiro y de defensa electrónica.

Indra es una de las empresas más protegidas del Estado Español, con una tasa de crecimiento de vendas del 455% durante el período 2006-2015. La empresa copa el 19,4% de las ventas de defensa en el sector de vehículos terrestres, domina las ventas de defensa en el sector espacial y acumula un 38,6% de las ventas de defensa en el sector de misiles –que le reportaron unos 66 millones de euros en 2016–, además de estar presente en los sectores naval, aeronáutico, y, obviamente, también en el electrónico-informático, donde acapara cerca de la mitad del total de las ventas de defensa y la mayor parte del mantenimiento y modernización de la electrónica de múltiples programas de armamento.

No está de más recordar que Indra consigue grandes contratos públicos que consumen ingentes cantidades de los presupuestos estatales y europeos, siendo el Ministerio de Defensa español uno de sus clientes principales. Estos fondos podrían dedicarse a otras cuestiones más necesarias como son la sanidad o la educación… y en el actual contexto de emergencia sanitaria nos estamos dando cuenta de la importancia de invertir el gasto militar en gasto social.

En lugar de ello, Indra consigue postularse como un actor de referencia en la industria del desarrollo de la guerra. Uno de sus contratos más controvertidos es el que ha firmado recientemente para el Programa de las Corbetas Avante 2200 de Navantia destinadas a Arabia Saudí, actual contendiente en la guerra del Yemen. Por si eso no fuera poco, Indra también se lucra con la gestión de las políticas de control fronterizo que vulneran los derechos fundamentales de las personas refugiadas que huyen de territorios en conflicto como el Yemen. Nadie debería tener que migrar y nadie debería ser nunca considerado “ilegal” ni verse sometido a esa realidad tan lamentable que la Unión Europea sostiene gracias a empresas como Indra en sus fronteras.

Sr. Garralda y miembros del consejo de administración, como mutualista de esta entidad y, más allá de eso, con el ánimo de ser coherente con lo que pienso y actuar con responsabilidad, les pido encarecidamente que dejen de invertir en empresas que se lucran del negocio de la guerra y que incluyan en su política de inversiones una cláusula que impida que vuelva a ocurrir una inversión tan controvertida como la que han ejecutado con Indra.

 

La campanya Banca Armada denuncia que CaixaBank ha invertit més de 121 milions d’euros en el negoci de la guerra

La campanya Banca Armada ha denunciat, un any més, els vincles de CaixaBank amb la indústria de la guerra. Ho fa avui, que l’entitat bancària celebra  la seva junta d’accionistes de forma telemàtica.

David Montesinos, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau a València, i en representació de Banca Armada, denuncia que “durant el període 2014-2019, CaixaBank ha finançat empreses d’armament per valor de més de 121 milions d’euros. Ens permetem posar en context aquesta xifra i relacionar-la amb l’actual crisi provocada per la Covid-19”.

Continuar llegint

Vídeo resum de la intervenció en la Junta d'Accionistes del Banc Santander 2020

Santander captura

 Participen en aquest vídeo:

Ahmeh Mohamed Saleh - Activista de Setem Comunitat Valenciana

Nina González - Coordinadora des de 2013 de Finançament Ètic i Solidari (FETS)

Teresa de Fortuny - Investigadora del Centre Delàs en els àmbits d'arsenal nuclear i empreses de la indústria militar.

 

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d'administració, senyora presidenta.

Els nostres noms són Eduardo Aragón i Gemma Amorós, i intervenim en aquest fòrum com a membres de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista- Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Representem a 6 accionistes que, malgrat les dificultats de la crisi sanitària que estem vivint, han fet l'esforç de delegar-nos un total de 31.188 accions per a què tornem, un any més, a alçar la veu per a denunciar les polítiques d'inversió i finançament que vénen desenvolupant en empreses d'armament durant els últims anys.

Sra. Botín, segons les dades que hem pogut obtenir, vostès continuen invertint o concedint crèdits a una sèrie d'empreses vinculades amb el negoci de la guerra, el disseny i manteniment d'armament nuclear, la militarització i la securitizació de les nostres fronteres i societats. El banc que presideix, a més, té el nefast honor de ser el que més diversificada té la seva relació amb les empreses del sector de defensa o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, del sector de l'economia de guerra.

Hem pogut confirmar que durant el període 2014-2019, el Banc Santander ha apostat per relacionar-se amb almenys 15 empreses de l'economia de la guerra. El muntant total de tots aquests crèdits i inversions –únicament dels que tenim coneixement-, ha ascendit a una suma total en euros de gairebé 3.000 milions d'euros. Repetim, gairebé 3.000 milions d'euros, destinats a finançar la indústria de la guerra.

I quines empreses són aquestes? A què es dediquen? Doncs bé, n’hi ha de tota mena. Empreses Marca Espanya, com MAXAM hòlding, una de les majors fabricants d'explosius i munició militar del món a través de la seva filial EXPAL, a la qual van atorgar 283 milions d'euros en crèdits només en aquest període 2014-2019. També està el binomi INDRA-NAVANTIA, finançat amb 82 milions, que han signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans.

Sra. Botín i membres del consell d'administració, creuen vostès que és moralment ètic continuar ajudant aquestes empreses a finançar-se, mitjançant la concessió de crèdits revolving o participant com bookrunners en les seves emissions de bons a empreses que signen aquest tipus de contractes?

També volem destacar la seva relació amb les indústries que participen del negoci de l'armament nuclear, que per si no ho saben encara, és el més perillós i destructiu per a la vida mai dissenyat. Segons revela l'informe, Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, escrit i publicat per PAX, Profund i ICAN, vostès han decidit invertir part del patrimoni dels seus accionistes en les següents empreses: Thales, 581 milions d'euros, Safran, 434 milions, Boeing, 372 milions, Airbus, 295 milions, Fluor, 129 milions, Honeywell International, també 129 milions i Serco, 12 milions. En total, 1.953 milions d'euros.

Analitzarem una mica quina relació tenen aquestes grans empreses amb l'armament nuclear.

Boeing, per exemple, està construint noves armes nuclears per als Estats Units mitjançant un contracte de 297 milions d'euros per al que es denomina “Dissuasió Estratègica Terrestre” que reemplaçaran als míssils balístics intercontinentals nuclears ICBM Minuteman III. Aquest gegantesc fabricant també manté altres contractes relacionats amb aquests míssils, que ascendeixen a un total de més 620 milions d'euros.

Una altra d'aquestes empreses, Fluor, està involucrada en diverses instal·lacions empresarials d'armes nuclears estatunidenques. A través d'una empresa conjunta, Savannah River Nuclear Solutions (SRNS), té un contracte de 7.100 milions d'euros per a construir components clau per al programa W88 Alt 370, l'ogiva nuclear desplegada en el míssil Trident II.

Sra. Presidenta i membres del Consell d'Administració, són conscients que dues terceres parts de les seves inversions en armament estan destinades a empreses relacionades amb armes nuclears?

Tenen vostès a les seves mans revertir aquestes decisions en un futur i deixar de finançar a aquestes empreses. Sense l'ajuda o finançament de bancs com el Santander, a les empreses d'armament els costaria molt més dur a terme les seves activitats. Activitats tacades de sang, vermella, com el seu color corporatiu.

Suposem que de moment els compensa continuar fent-ho atès que no veuen tacades les seves mans ni els comporta cap risc per a la seva reputació, però cada vegada més gent comença a conscienciar-se: ja són 81 els països que han signat el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, i 36 els que l’han ratificat.

No està de més recordar els efectes que tindria un desastre nuclear: recordem Hiroshima, recordem Nagasaki, recordem Txernòbil, recordem Fukushima. Intentin imaginar com es gestionaria sanitàriament una altra catàstrofe d'aquestes magnituds, que no coneix fronteres i els efectes nocius de les quals perduren dècades. La crisi que estem vivint per la pandèmia del Covid-19, al seu costat, no és res. Els professionals de la salut són clars: “no hi ha cap forma per a respondre adequadament a una guerra nuclear. La nostra única solució és treballar junts com una comunitat global, per a prevenir que ocorri” .

Des de la campanya Banca Armada, en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra, volem exigir al Banc Santander que deixi d'invertir i finançar a aquest tipus d'empreses d'una vegada per totes. Esperem que la nostra denúncia a poc a poc els vagi calant i removent les seves consciències, i que deixin de pensar únicament en els seus resultats anuals i els seus dividends.

 

 

Destacats