Crida accionistes 2021: Necessitem les teves accions per a participar en les Juntes d'Accionistes de les grans entitats financeres

Aquest és un missatge especialment dirigit a les persones accionistes crítiques d'algun dels grans bancs convencionals de l'estat espanyol: BBVA, Banc Santander, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia. Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participarem en les juntes generals d'accionistes d'aquestes cinc entitats per a denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament. Per a això, necessitem que persones amb accions d'aquests bancs però crítiques amb les seves pràctiques ens cedeixin aquestes accions perquè puguem parlar en el seu nom i explicar davant tots la seva col·laboració amb el negoci de la guerra.

A més, també volem aconseguir participar per primera vegada en una les juntes d'una de les grans asseguradores, Mútua Madrileña.

QUÈ?

El nostre objectiu és explicar davant els accionistes de l'entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions en la indústria d'armament i contribuir a la conscienciació de tota la societat.

QUAN?

-  Bankia: 23  de març a les 12 hores.
-  Santander: 26 de març a les 12 hores
-  Sabadell: 26 de març a les 12 hores

 

 

COM COL·LABORAR:

  • Si com a accionista d'una d'aquestes entitats no aproves la seva política d'inversions en la indústria armamentística, pot cedir-nos les teves accions perquè intervenim també en el teu nom.
  • Per a cedir-nos el teu vot, ens ha d'enviar la delegació de vot original signada 10 dies abans de la junta d'accionistes del teu banc com a data límit.
  • La targeta de delegació de vot signat ens hauràs d'enviar sense omplir el nom de la persona que assistirà, ja que encara hem de confirmar els membres de la campanya Banca armada que estaran presents en cadascuna de les juntes d'accionistes.
  • Enviar per correu postal a la següent adreça:

SETEM Catalunya, Bisbe Laguarda, 4. T+ 934 415 335 08001 Barcelona

Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Erasme de Janer, 8. T 934411947, 08001, Barcelona

Excepció per als accionistes de Bankia: ha d'adjuntar-se amb la delegació de vot la còpia del teu DNI o enviar-nos el DNI escanejat per correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

  • Excepció per als accionistes de CaixaBank: has de contactar-nos per correu electrònic (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.) perquè et confirmem el nom de la persona que representarà el teu vot, i després portar la teva delegació de vot omplerta i signada en qualsevol sucursal de CaixaBank o fer el tràmit online, com a màxim 3 dies abans de la junta d'accionistes.

 

 

Accionistes CAT

 

Participem a la Junta d'accionistes de CaixaBank

CaixaBank ha convocat aquest matí la seva junta d’accionistes per aprovar la seva fusió amb Bankia. La Campanya Banca Armada, gràcies a  9.847 accions delegades per accionistes d’aquesta entitat bancària, hi intervé per denunciar, un cop més, les inversions en empreses de la indústria de l’armament que continua realitzant CaixaBank.

Caixabank MirillaSencer CAT

Aquesta és la intervenció de Gemma Isern, activista de la Campanya Banca Armada:

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del Consell d'Administració, senyor President.

El meu nom és Gemma Isern i estic intervenint en aquesta junta d’accionistes com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Els parlo en representació d’un total de 9.847 accions que ens han delegat 4 accionistes, per a denunciar avui en aquesta junta les inversions en empreses de la indústria de l’armament que continua realitzant CaixaBank. I de pas, explicarem i denunciarem també les que realitza Bankia, ja que el motiu d’aquesta junta extraordinària és aprovar la fusió de les dues entitats.

Sr. Jordi Gual, durant el període 2014-2019, el banc que vostè presideix ha finançat empreses d’armament per valor de més de 121 milions d’euros. Permeti’m recordar-li els “Principis d’actuació de la Política corporativa de relació amb el sector de la defensa”, en l’apartat 5.3 sobre les exclusions, on textualment diu:

“Cap empresa del Grup proporcionarà serveis financers a [...] empreses que venen armament a països o grups que estan subjectes a l’embargament d’armes de la Unió Europea, Estats Units i/o les Nacions Unides”. 

. Doncs bé, hi ha documentats almenys set casos d'enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones en conflicte, i un d'ells té com a escenari la República Centreafricana i com a protagonista l'empresa espanyola d'explosius i projectils MAXAM, que vostès financen.

. El programa iTrace que duu a terme l’organització Conflict Armament Research amb fons de la Unió Europea, recull evidències gràfiques que demostren una troballa de municions de petit calibre, inferiors a 20 mm, el setembre de l’any 2014, quan el conflicte i l'embargament a República Centreafricana seguien vigents. Aquestes troballes es van produir en dependències de la base militar de M'Poko, a 7 quilòmetres de la capital, Bangui, on hi ha l'aeroport internacional; i procedeixen de dos fabricants espanyols: Nobel Sport Espanya i Maxam Outdoors S.A. A l'informe consta que Maxam va subministrar les municions a un usuari que apareix com desconegut, però no ha estat possible determinar la ruta des d'aquest usuari fins als civils armats i les milícies anti-Balaka, destinataris finals de la munició.

. Sr. Gual, vostè sap que no és l'únic cas en què es troba municions de Maxam en zones en conflicte, després dels fets ocorreguts amb Maxam Anadolu. És CaixaBank conscient que està finançant un holding empresarial que fa exportacions a països en conflicte i amb embargament d'armes? Pensen seguir oferint-los suport financer? Quina explicació pot oferir-nos per justificar una inversió d'aquest tipus per part del banc que presideix? No li fa vergonya tenir una política de relacions financeres en matèria de defensa i incomplir-la de manera tan flagrant?

. Però no només Caixabank està finançat a Maxam, sinó que Bankia també. Concretament li ha atorgat, durant el període 2014-2019, 55 milions d'euros en crèdits. I això no és tot sinó que l’any 2019, CaixaBank va ampliar el seu horitzó d'inversió en empreses d’armament i va començar a ser accionista d’Indra, empresa dedicada, entre altres coses, a l'electrònica militar i a la militarització de fronteres, mitjançant una compra d’accions que va ascendir a gairebé 2 milions i mig d'euros.

. Bankia també té relació amb Indra, a qui ha finançat amb gairebé de 30 milions d’euros durant el mateix període 2014-2019. Per a nosaltres, el cas d’Indra és especial, perquè aconsegueix grans contractes públics, que consumeixen ingents quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o l’educació. En lloc d'això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en aquesta indústria del desenvolupament de la guerra. Prova d'això és la seva actual designació per part del Govern espanyol com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System), el major programa conjunt europeu de defensa fins al moment o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, d'economia de guerra. INDRA també ha signat contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans i, dit sigui de pas, molt amiga de la nostra.

. Continuem mantenint que el cas de INDRA és especial perquè també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen; o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d'origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten. Ningú hauria d'haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure's sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.

. Sres. i Srs. accionistes, són els seus diners el que s'estan invertint en la fabricació d'armament.

. Sr. President i membres del Consell d'Administració, cada vegada hi ha més accionistes i clients del seu banc que s'oposen a la seva política d'inversions i, no obstant, el que està fent CaixaBank, Sr. Gual, és ampliar encara més la cartera d’empreses d’armament a les que finança. No sabem quins són els seus plans a llarg termini, però podem dir que invertir encara més en empreses que es lucren gràcies al sofriment i la guerra, no és el camí. Així que l’instem a vostè i als membres del Consell d'Administració presents, a que facin un exercici de responsabilitat i finalitzin la seva relació amb les companyies que es beneficien del negoci de la guerra.

. Altrament, des de la campanya Banca Armada, i gràcies a el suport de cada vegada més dels seus accionistes, seguim denunciant públicament que incrementar beneficis a costa de la guerra és una pràctica inhumana. Li recordaré, per acabar, el Pacte Mundial de Nacions Unides, que tan repetidament anomenen en les seves polítiques de responsabilitat social, concretament el principi número 2:

“Les empreses han d’assegurar-se que les seves empreses no són còmplices en la vulneració dels Drets Humans”.

Tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d'institucions financeres com Caixabank, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

#NOBANCAARMADA

La campanya Banca Armada i mutualistes denuncien les inversions de Mutua Madrileña en el negoci de la guerra i les fronteres

entrega simulador nh90 ok

 

 

Avui, 17 de Juliol der 2020, data de la celebració de la Junta General d’Accionistes del Grup Mutua Madrileña, per primer cop, algunes persones mutualistes que han volgut participar de l’acció proposada s’han convertit en activistes de la Campanya Banca Armada.

Les simpatitzants de la Campanya, han enviat una carta dirigida al president del Grupo MutuaMadrileña, Ignacio Garralda, per a demanar que el seu grup deixi de finançar a la indústria de l’armament i retiri les seves inversions en la empresa d’armament, Indra Sistemas Sa, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.

Tal com les mutualistes expliquen en les seves cartes, INDRA participa a més en el Programa de les Corbetes Avante 2200 de Navantia destinades a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen. Per si això no fos poc, Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen.

Aquest ha sigut l’escrit que les activistes de la Campanya han enviat adreçat al president i al consell d’administració de l’entitat financera:

 

Señores/as,

Ignacio Garralda, presidente del consejo de administración

Miembros del consejo de administración

En condición de mutualista de la Mutua Madrileña y con número de póliza XXXXXX, me dirijo a ustedes hoy día de la Junta General Ordinaria, y con el apoyo de la Campaña Banca Armada formada por el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Movimiento de Objeción de Conciencia, Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundació Finanzas Éticas; para manifestar mi total desacuerdo con las inversiones que hace su entidad en empresas relacionadas con el negocio de la guerra.

Sr. Garralda, durante el año 2019, Mutua Madrileña invirtió 3.283.600€ a Indra, empresa que dedica alrededor del 27% de su producción a desarrollar electrónica militar, simuladores de vuelo y sistemas de tiro y de defensa electrónica.

Indra es una de las empresas más protegidas del Estado Español, con una tasa de crecimiento de vendas del 455% durante el período 2006-2015. La empresa copa el 19,4% de las ventas de defensa en el sector de vehículos terrestres, domina las ventas de defensa en el sector espacial y acumula un 38,6% de las ventas de defensa en el sector de misiles –que le reportaron unos 66 millones de euros en 2016–, además de estar presente en los sectores naval, aeronáutico, y, obviamente, también en el electrónico-informático, donde acapara cerca de la mitad del total de las ventas de defensa y la mayor parte del mantenimiento y modernización de la electrónica de múltiples programas de armamento.

No está de más recordar que Indra consigue grandes contratos públicos que consumen ingentes cantidades de los presupuestos estatales y europeos, siendo el Ministerio de Defensa español uno de sus clientes principales. Estos fondos podrían dedicarse a otras cuestiones más necesarias como son la sanidad o la educación… y en el actual contexto de emergencia sanitaria nos estamos dando cuenta de la importancia de invertir el gasto militar en gasto social.

En lugar de ello, Indra consigue postularse como un actor de referencia en la industria del desarrollo de la guerra. Uno de sus contratos más controvertidos es el que ha firmado recientemente para el Programa de las Corbetas Avante 2200 de Navantia destinadas a Arabia Saudí, actual contendiente en la guerra del Yemen. Por si eso no fuera poco, Indra también se lucra con la gestión de las políticas de control fronterizo que vulneran los derechos fundamentales de las personas refugiadas que huyen de territorios en conflicto como el Yemen. Nadie debería tener que migrar y nadie debería ser nunca considerado “ilegal” ni verse sometido a esa realidad tan lamentable que la Unión Europea sostiene gracias a empresas como Indra en sus fronteras.

Sr. Garralda y miembros del consejo de administración, como mutualista de esta entidad y, más allá de eso, con el ánimo de ser coherente con lo que pienso y actuar con responsabilidad, les pido encarecidamente que dejen de invertir en empresas que se lucran del negocio de la guerra y que incluyan en su política de inversiones una cláusula que impida que vuelva a ocurrir una inversión tan controvertida como la que han ejecutado con Indra.

 

La campanya Banca Armada denuncia que CaixaBank ha invertit més de 121 milions d’euros en el negoci de la guerra

La campanya Banca Armada ha denunciat, un any més, els vincles de CaixaBank amb la indústria de la guerra. Ho fa avui, que l’entitat bancària celebra  la seva junta d’accionistes de forma telemàtica.

David Montesinos, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau a València, i en representació de Banca Armada, denuncia que “durant el període 2014-2019, CaixaBank ha finançat empreses d’armament per valor de més de 121 milions d’euros. Ens permetem posar en context aquesta xifra i relacionar-la amb l’actual crisi provocada per la Covid-19”.

Continuar llegint

Vídeo denúncia de la Campanya Banca Armada sobre el finançament i les inversions de CaixaBank

 

 Participen en aquest vídeo:

Davi Montesinos- Membre del Centre Delàs València i activista de la Campanya Banca Armada.

Chloé Meulewaeter -  Membre del Centre Delàs, investigadora de la línia de finançament d'armes i divulgadora de la Campanya Banca Armada.

Activistes AA-MOC Bilbao - entitat membre de la Campanya Banca Armada

 

 Les activistes de la Campanya Banca Armada, denuncien les inversions en la indústria armamentista de CaixaBank, durant el període 2014-2019, amb motiu de la celebració de la Junta General d'Accionistes.

 

Caixabank MirillaSencer CAT