Vídeo resum de la intervenció a la Junta d'Accionistes de Bankia 2020

portada bankia

Participen en aquest vídeo:

Edgard Vega - Membre del Centre d'Estudis per la Pau Josep Manuel Delàs.

Esther Paulo - Directora de la Fundació Novessendes.

Marie Faye - Presidenta de Diomcoop, cooperativa que cerca alternatives dignes a persones vulnerables en situació irregular.

 

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d'administració, senyor president.

El meu nom és Edgard David Vega i els parlo com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Per quart any consecutiu, volem alçar la veu per a denunciar les polítiques d'inversió i finançament que venen desenvolupant en empreses d'armes durant els últims anys. Segons les dades que hem pogut obtenir, vostès continuen invertint o concedint crèdits a una sèrie d'empreses vinculades al negoci de la guerra, la militarització i securitització de les fronteres i les nostres societats.

Hem pogut confirmar que en el període 2014-2019 la seva relació amb la indústria armamentista s'ha materialitzat mitjançant una suma total d'inversions i finançament que ha ascendit a més de 85 milions d'euros.

Concretament, va atorgar 55 milions d'euros en crèdits a l'empresa MAXAM l’any 2014, aquest fet ja l’hem denunciat anys anteriors en aquesta junta, però volem recordar-lo atès que MAXAM és una de les empreses d'explosius militars més grans del món. Fabrica i exporta tot tipus d'explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d'artilleria i d'armes lleugeres; granades subaquàtiques i bombes adossades, entre altres.

D'altra banda, va finançar amb gairebé 30 milions d'euros a INDRA, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.

Per a nosaltres, el cas d’Indra és especial, perquè aconsegueix grans contractes públics, que consumeixen ingents quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o educació. En lloc d'això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en aquesta indústria del desenvolupament de la guerra. Prova d'això és la seva actual designació per part del Govern espanyol com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System), el major programa conjunt europeu de defensa fins al moment o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, d'economia de guerra. INDRA també ha signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans i, dit sigui de pas, molt amiga de la nostra.

Però continuem mantenint que el cas de INDRA és especial perquè també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen; o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d'origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten. Ningú hauria d'haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure's sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.


Sr. President i membres del Consell d'Administració, en la seva Política de Finançament de Sectors controvertits figuren dos compromisos sobre aquest tema. El primer:

  • “No es finançaran operacions l'objectiu de les quals siguin empreses amb vinculació demostrada en la fabricació, distribució o comercialització d'armes controvertides”. Però senyor Goirigolzarri, quina arma no és controvertida? Quina arma és garant de pau?

El segon:

  • “No es finançaran operacions d'empreses d'armament el país de nacionalitat del qual o residència mantingui conflictes armats o figuri en la relació de països sotmesos a embargaments”. Però senyor Goirigolzarri, què hi ha de les empreses nacionals espanyoles com INDRA i MAXAM que es lucren del negoci de la guerra i de la militarització a les fronteres? Està disposat a comprometre's a no finançar més els seus projectes?

Tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d'institucions financeres com Bankia, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

Des de la campanya Banca Armada, en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra i en nom de totes les persones migrades, volem demanar a Bankia que deixi d’invertir i finançar aquest tipus d'empreses.

Moltes gràcies per escoltar-nos, esperem que aquesta denúncia remogui una mica les seves consciències i deixin de pensar únicament en els seus dividends.

Vídeo resum de la intervenció a la Junta d'Accionistes del Banc Sabadell 2020

 

Participen en aquest vídeo:

Toni Tatay - membre de Justicia i Pau Alacant

Koldobi Velasco - membre d' AA-MOC

Susi Snyder - lidera el projecte PAX No Nukes  i també coordina la investigació i la campanya Don't bank on the Bomb.Portada

 

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d'administració, senyor president.

El meu nom és Antoni Tatay Nieto i els parle com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Els parle en representació de un total de 107.816 accions que ens han delegat, un any més, 7 accionistes per a denunciar avui, en aquesta junta les inversions en empreses de la indústria de l’armament que continua realitzant el Banc Sabadell.

L’informe Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, publicat el passat juny per PAX, Profundo i ICAN revela com han continuat vostès donant el seu suport financer a AECOM i han començat a finançar General Dynamics.

Aquesta darrera empresa, senyores i senyors accionistes, va tancar el passat mes de desembre el contracte de construcció naval militar més gran de la història, un acord de 22 bilions de dòlars per a nou submarins nuclears nous.

L’adjudicació, emesa a la companyia filial General Dynamics Electric Boat, és per a un cinquè lot de submarins d’atac ràpid, amb lliuraments programats entre el 2025 i el 2029. La Marina dels E.E.U.U ja compta amb 18 d’aquests submarins de classe Virginia però vol arribar a disposar de 40 a la seva flota. Un dels seus directius, Kevin M. Graney -president d’Electric Boat Division- va declarar:

"Aquest contracte permet que el nostre equip de construcció naval, els nostres proveïdors i els nostres empleats planifiquin amb anterioritat de manera que puguem seguir lliurant submarins de qualitat, sigil i letalitat inigualables"

Però no només han decidit invertir en aquesta nefasta empresa, també han augmentat el finançament en una altra indústria de la guerra com AECOM. Aquest fet ja el vam denunciar l’any passat però lluny d’escoltar el seu accionariat i les denúncies d’aquesta campanya, s’ha gairebé triplicat el seu suport financer a aquesta empresa només entre 2017 i 2019: una suma total de més de 65 milions d’euros.

 

Aecom treballa en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore, on participa en la recerca, disseny, desenvolupament i producció d'armes nuclears, incloent-hi el programa d'extensió de vida de les bombes nuclears B-61 i de l'ogiva nuclear W80-1 per a míssils de creuer llançats des de l'aire.

També volem destacar una menor, però també moralment molt reprovable inversió en accions de l’empresa Raytheon. Una empresa nord-americana dedicada exclusivament a l’àmbit militar, sobretot a la fabricació de míssils i els seus sistemes de control, que s’enorgulleix d’haver fabricat armament utilitzat durant el segle XX en tota una sèrie de conflictes armats coneguts per tots vostès des de la Segona Guerra Mundial fins a les Guerres del Golf passant per Vietnam.

Per desgràcia, encara hi ha desenes de conflictes armats oberts al món. Creuen vostès que és ètic finançar les indústries que els mantenen? Què en pensen de que les seues inversions puguen estar involucrades en alguns d’ells? Deixaran algun dia de finançar el desenvolupament, la construcció i el manteniment dels arsenals nuclears capaços de destruir la vida a la terra?

En la seua resposta a les nostres intervencions de les últimes juntes d’accionistes, sempre contesten que el banc Sabadell ha aprovat una política restrictiva en relació a les seues inversions en el sector armamentístic, i que mitjançant el comitè d’ètica i comitè de riscs es valoraven aquestes inversions tenint en compte les directrius marcades pels organismes de defensa dins del nostre àmbit (ONU, OSCE, UE), considerant que aquestes inversions són necessàries per a la defensa de les democràcies.

Doncs bé, és de públic coneixement que part de les armes que vostès financen han sigut utilitzades en conflictes com la guerra del Iemen i han causat la mort de civils innocents, molts d’ells xiquets i xiquetes sense cap culpa de res. Aquesta guerra està liderada per l’Aràbia Saudita, que encara que té molta solvència, no és precisament exemple de democràcia.

Els seus comitès d’ètica i riscs podrien avaluar quina part de responsabilitat té Banc Sabadell en eixe conflicte que el mercat d’armes alimenta.

Entenem que el muntant de les inversions de l’entitat, si bé és una quantitat considerable, representa una part molt xicoteta de les seues inversions totals. Els accionistes que representem estimen que no són necessàries aquest tipus d’inversions per a la rendibilitat del Banc Sabadell, i encara si ho foren, renuncien conscientment als beneficis que puga proporcionar-los.

De veritat els val la pena?

Apel·lem a la consciència dels membres del consell del Banc Sabadell, la mateix que els ha portat a revisar “escrupolosament” aquest tipus d’inversions com ens diuen en la seua resposta a les nostres darreres intervencions, per a que definitivament preguen la decisió ferma d’abandonar les inversions en empreses del sector de l’armament.

Gràcies per escoltar-nos però no volem a soles que ens escolten: volem que canvien les seues polítiques d’inversió i finançament. És hora de deixar d’invertir i traure redits d’aquest negoci de la guerra.

 

[1]Font:https://www.fool.com/investing/2019/12/11/general-dynamics-gets-historic-sub-contract-heres.aspx

Intervención 2 Junta Accionistas BBVA (13 marzo 2020 Bilbao)

 

Buenas tardes Sr. Presidente, miembros del Consejo de Administración, señoras y señores accionistas.

Soy Gemma Amorós y hablo como miembro de la campaña Banca Armada, promovida por el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justicia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista MOC, Colectiu RETS y la Fundació Novessendes.

Les hablo en representación de 26 accionistas críticos con su política de inversiones, que un año más, nos han delegado un total de 386.852 acciones para alzar nuestra voz hoy en esta junta y denunciar así las inversiones en empresas de armamento que siguen realizando ustedes en nombre de esta institución financiera.

Sr. Carlos Torres, el BBVA que ahora usted preside, tiene, un año más, el nefasto honor de ocupar el primer puesto entre los bancos españoles en lo que refiere a financiación de la industria de la guerra. 4.450 millones de euros destinados a crear sufrimiento, prolongar conflictos y provocar muertes. Repito, 4.450 millones de euros.

Pero no queremos quedarnos solamente con las cifras, Sr. Torres, porque ustedes ya las saben muy bien. Permítanos que insistamos en recordarles su política de inversiones en materia de defensa, que dice textualmente que el BBVA:

No mantendrá relación financiera alguna con empresas que venden armamento a países o grupos sujetos al embargo de armas de la Unión Europea, la Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa (OSCE) y Naciones Unidas”.

Pues bien, siento informarles que la Unión Europea tiene documentados al menos siete casos de envíos de material bélico fabricado en España a zonas en conflicto, y uno de ellos tiene como escenario la República Centroafricana y como protagonista la empresa española MAXAM, que ustedes financian.

En el informe realizado en 2015 por Conflict Armament Research hay evidencias gráficas, fotos, que demuestran un hallazgo de municiones de pequeño calibre, inferiores a 20 mm, en septiembre de 2014, cuando el conflicto y el embargo en República Centroafricana seguían vigentes. Esos hallazgos se produjeron en dependencias de la base militar de M'Poko, a 7 kilómetros de la capital, Bangui, donde se encuentra el aeropuerto internacional, y proceden de dos fabricantes españoles: Nobel Sport España y Maxam Outdoors S.A. En el informe consta que Maxam suministró las municiones a un usuario que aparece como desconocido, pero no ha sido posible determinar la ruta desde este usuario hasta los civiles armados y las milicias anti-balaka, destinatarios finales de la munición.

Sr. Torres, usted sabe que no es el único caso en el que se encuentra municiones de Maxam en zonas en conflicto, tras lo sucedido con Maxam Anadolu. ¿es el BBVA consciente de que está financiando una holding empresarial que hace exportaciones a países en conflicto y con embargo de armas?¿Piensan seguir ofreciéndoles su apoyo financiero?¿Qué explicación puede ofrecernos para justificar una inversión de este tipo por parte del banco que preside?¿No le da vergüenza tener una política de inversiones en materia de defensa e incumplirla de forma tan flagrante?

A parte de Maxam, ustedes también financian, con el dinero de los inversores, otras empresas dedicadas a la fabricación de armamento. Y nos gustaría recodárselo. Sólo en el período 2014-2018 financió a Aecom, 468 millones, Boeing, 301 millones, Airbus Group 294 millones, Honeywell International, 263 millones, Jacobs enginyering 148 millones, Leonardo 104 millones, Navantia 80 millones... entre otras.

Sras. y Sres. accionistas, es su dinero el que se está invirtiendo en la fabricación de armamento.

Sr. Presidente y miembros del Consejo de Administración, cada vez hay más accionistas y clientes de su banco que se oponen a su política de inversiones, que no quieren tener en sus conciencias el peso de la guerra y de la muerte. Así que le instamos a usted y al Consejo de Administración aquí presentes, a que realicen un ejercicio de responsabilidad y finalicen su relación con las compañías que fabrican armas. De lo contrario, des de la campaña Banca Armada, y gracias al apoyo de cada vez más de sus accionistas, no nos cansaremos en venir y preguntarle hasta cuando, Sr. Torres, hasta cuándo seguirán siendo cómplices del negocio de la guerra.

Intervención 1 Junta Accionistas BBVA (13 marzo 2020 Bilbao)

 

 

 

Buenas tardes Sr. Presidente, miembros del Consejo de Administración, señoras y señores accionistas.

Soy Eduardo Aragón y hablo como miembro de la campaña Banca Armada, promovida por el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justicia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antilmilitarista MOC, Col·lectiu RETS y la Fundació Novessendes.

Les hablo en representación de 26 accionistas críticos con su política de inversiones, que un año más, nos han delegado un total de 386.852 acciones para alzar nuestra voz hoy en esta junta y denunciar así las inversiones en empresas de armamento que siguen realizando ustedes en nombre de esta institución financiera.

Queremos aprovechar esta intervención para hablar sobre su propia política de inversiones en materia de defensa, que se vanagloria de seguir un buen criterio de ISR. Leo textualmente su documento:

Normas de actuación en materia de defensa

Exclusión que se aplica a todas las unidades y filiales del Grupo BBVA, incluidas las entidades gestoras. Para su aplicación, utilizamos listas de compañías y países elaboradas y actualizadas periódicamente por un asesor experto independiente.

-No invertirá ni ofrecerá servicios financieros a empresas relacionadas con armas que se consideran controvertidas: minas antipersonas, armas biológicas, armas químicas, armas de racimo y armas nucleares.”

Sin embargo, señores y señoras accionistas, si se leen con atención estas normas, se dice que, “la propiedad, producción, proliferación y uso de armas nucleares están estrictamente regulados y supervisados a través del TNP (Tratado de No Proliferación). Como parte de este tratado, se acepta que China, Francia, Rusia, el Reino Unido y Estados Unidos produzcan y estén en posesión de armas nucleares.”

Lo que no contempla esta norma de seguridad es que las demandas de la comunidad internacional en materia de armamento nuclear han cambiado. Estas demandas son ya hechos para las decenas de países que han firmado y ratificado ya el Tratado sobre la Prohibición de las Armas Nucleares, que sí que pretende eliminar la amenaza del arsenal nuclear. Este Tratado se abrió a firma en la sede las Naciones Unidas, el 20 de septiembre de 2017. Una vez que 50 países lo hayan ratificado o se hayan adherido a él, entrará en vigor. Será probablemente, y solo si eso ocurre, el momento en el que BBVA deje de financiar a la industria nuclear gracias al buen juicio legal de su asesor experto independiente.

Señoras y señores del consejo de administración, las armas nucleares son siempre extremadamente peligrosas y nocivas para la vida en la tierra las produzca quién las produzca, las posea quién las posea o las regule el Tratado que las regule. ¿Se imaginan las consecuencias de la magnitud de un accidente con este tipo de arsenales? Las mascarillas que estamos viendo estos días por las calles no nos protegerán.

Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, publicado en junio de 2019 por PAX, Profundo y ICAN, dice que el BBVA ha invertido recientemente 2,528.2 millones de dólares en General Dynamics.

 

Sr. Carlos Torres, esta empresa de armamento tiene una serie de contratos relacionados con componentes clave para el mísil nuclear Trident II que comparten el Reino Unido y Estados Unidos. El contrato inicial de 28,2 millones adjudicado en 2015 ha sido modificado repetidamente entre 2017 y 2018 para llegar hasta una cifra de 155,6 millones.

Además, su filial, General Dynamics Electric Boat, recibió un contrato por el valor de 43,4 millones de euros en septiembre de 2017 para la integración del kit de Sistema de Apoyo Estratégico de Armas del Reino Unido en la balística de sus submarinos de misiles nucleares. En 2018 este contrato fue modificado significativamente, hasta alcanzar la cifra de 414 millones euros. Además de a General Dynamics su banco también ha financiado a otras empresas involucradas en la fabricación de armamento nuclear como Aecom, Airbus Group, Boeing o Honeywell International.

Sr. Torres y miembros del Consejo de Administración, tienen ustedes en sus manos la decisión de dejar de lucrarse con la decisión de financiar a estas empresas.

Sres. y Sras. accionistas, es su dinero el que se está invirtiendo en la fabricación de armas nucleares, las más devastadoras en cuanto a impacto medioambiental, material y humano que se hayan fabricado jamás. Pueden cargar este hecho sobre sus consciencias, o pueden exigirle al su banco que deje de hacerlo. Ustedes deciden.

Crida: Necessitem les teves accions per a participar en les Juntes d'Accionistes de les grans entitats financeres

Aquest és un missatge especialment dirigit a les persones accionistes crítiques d'algun dels grans bancs convencionals de l'estat espanyol: BBVA, Banc Santander, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia. Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participarem en les juntes generals d'accionistes d'aquestes cinc entitats per a denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament. Per a això, necessitem que persones amb accions d'aquests bancs però crítiques amb les seves pràctiques ens cedeixin aquestes accions perquè puguem parlar en el seu nom i explicar davant tots la seva col·laboració amb el negoci de la guerra.

A més, també volem aconseguir participar per primera vegada en una les juntes d'una de les grans asseguradores, Mútua Madrileña.

QUÈ?

El nostre objectiu és explicar davant els accionistes de l'entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions en la indústria d'armament i contribuir a la conscienciació de tota la societat.

QUAN?

Les juntes d'accionistes tindran lloc durant els pròxims mesos de març i maig.

  • BBVA: 13 de Març
  • Banc Sabadell: 26 de Març
  • Bankia: 27 de Març
  • CaixaBank: 3 d'Abril
  • Banc Santander: 3 d'Abril
  • Mútua Madrileña: Per confirmar

COM COL·LABORAR:

  • Si com a accionista d'una d'aquestes entitats no aproves la seva política d'inversions en la indústria armamentística, pot cedir-nos les teves accions perquè intervenim també en el teu nom.
  • Per a cedir-nos el teu vot, ens ha d'enviar la delegació de vot original signada 10 dies abans de la junta d'accionistes del teu banc com a data límit.
  • La targeta de delegació de vot signat ens hauràs d'enviar sense omplir el nom de la persona que assistirà, ja que encara hem de confirmar els membres de la campanya Banca armada que estaran presents en cadascuna de les juntes d'accionistes.
  • Enviar per correu postal a la següent adreça:

c / Erasme de Janer, 8, despatx 9, 08001, Barcelona

 

accions2019