Nota de premsa - El rebuig generalitzat a la inversió en bombes de dispersió marca l’èxit en el 10è aniversari de la prohibició mundial d’aquestes armes

Ginebra, 3 de desembre - La prohibició mundial de bombes de dispersió està tenint un impacte extraordinari en la limitació de les inversions en aquest tipus d'armes, que maten i mutilen indiscriminadament a civils. Així ho conclou l’actualització 2018 de l’informe anual “Worldwide Investments in Cluster Munitions, a Shared responsability” (Inversions mundials en municions de dispersió, una responsabilitat compartida) publicat avui per l’organització internacional PAX, coincidint amb el dia en el qual es compleix el desè aniversari de la convenció de bombes de dispersió que es va firmar a Oslo, i al qual des d'aleshores s’han afegit u total de 120 països.

Comparat amb l'informe del 2017, el nivell mundial de finançament en aquest tipus de munició ha disminuït en un 344%, passant de 31 mil milions de dòlars a 9 mil milions. La caiguda precipitada es deu en part a la interrupció en la producció i entrega d'aquestes armes prohibides per part de dos dels seus principals fabricants amb seus nord-americanes: Textron i Orbiral ATK. Ambdós productors han fet declaracions públiques sobre el tema, Orbital ATK ha senyalat que "les municions de dispersió no tenen lloc en l'arsenal dels exèrcits moderns".

L’anàlisi identifica les entitats financeres que inverteixen en accions o bons d'empreses productores de bombes de dispersió, que passen a formar part del Hall of Shame (“Saló de la Vergonya”). En aquesta edició, s’han identificat en aquesta llista de la vergonya, 88 institucions financeres de diferents regions que van invertir un total de quasi 9 mil milions de dòlars en els 7 productors de bombes de dispersió identificats, quasi la meitat del nombre d'inversors reportats l'any 2017 (151). D’aquestes 88 institucions financeres, només set tenen la seva seu a estats que s'han acollit a la Convenció sobre municions de dispersió. Les 7 empreses productores amb evidència suficient d’haver produït components claus o bombes de dispersió completes o submunicions explosives durant el període comprès entre 2008 i 2017, identificades en per l’informe són China Aerospace Science and Industry (Xina), Hanwha (Corea del Sud), Norinco (Xina), Poongsan (Corea del Sud), i Avibras (Brasil), Bharat Dynamics Limited (Índia) i LigNex1 (Corea del Sud), que se sumen aquest any a la llista.

“La caiguda dràstica tant de nombre d'inversors, com de la suma total invertida en comparació amb l'informe anterior, mostra com les institucions estan rebutjant a escala mundial la producció de bombes de dispersió. No obstant això, hem de posar el focus en el naixement de nous productors, així com en les inversions que encara segueixen. Aquest tipus d'armes van ser prohibides per la comunitat internacional a causa de la seva naturalesa indiscriminada i el seu historial comprovat d'assassinats i danys a civils", explica Héctor Guerra, director de la Cluster Munition Coalition (coalició contra les bombes de dispersió).

imatgeNdPCluster

És important tenir en compte que no tots els enllaços financers amb productors de bombes de dispersió estan llistats en el Hall of shame publicat. Per una banda, existeix una disponibilitat limitada d'informació pública sobre la producció de munició de dispersió i de les inversions a les companyies productores; i d’altra, l’informe només inclou inversions significatives en un llindar del 0,1% del seu total d'accions i/o bons.

És per això que hi ha bancs que inverteixen en empreses productores de bombes de dispersió però que no apareixen en el llistat de l’informe, com és el cas dels bancs espanyols BBVA, que inverteix el 0,68% del total de bons i/o accions d’Orbital ATK i 0,03% de Textron, i Banca March que inverteix el 0,04% de Textron. Tot i que la quantitat de la inversió és inferior al llindar i que ambdues empreses han expressat públicament que han abandonat la producció d’aquestes armes, continua essent reprovable ja en el moment que es van adquirir els bons i accions d’aquestes empreses, sí que produïen bombes de dispersió.

"Els estats entenen cada cop més la inversió en companyies de producció de bombes de dispersió, com un suport essencial per la utilització d'aquestes armes atroces. En un moment en què ha reaparegut el seu ús en conflictes a Síria i Iemen, entre d'altres, és més important que mai acabar amb les inversions per la fabricació d'aquestes bombes prohibides internacionalment", assenyala Michel Uiterwaal, líder del projecte sobre municions de dispersió a PAX, i coautor de l'informe.

Les municions de dispersió són armes que representen una greu amenaça per a les poblacions civils, durant i molt després d'un atac. A causa de la seva naturalesa intrínsecament indiscriminada, les bombes de dispersió estan prohibides per la Convenció de 2008, que també prohibeix l'assistència a la producció, a través de la inversió i el finançament, de bombes de dispersió. Sota el lideratge de PAX, la campanya Stop Explosive Investments -de la qual en forma part el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la campanya Banca Armada- crida a totes les institucions financeres i estats a posar fi a totes les inversions en companyies que continuen invertint en la producció d'aquest tipus d'armes. Sense finançament, aquestes bombes no es poden produir, i cada arma que no es produeix és una arma que no pot matar o ferir població civil.

Podeu consultar i descarregar l'informe complet aquí.