Dia d'acció global contra el finançament d'empreses productores de municions de dispersió

2017 worldwide investments cover135 0Avui, dimarts 23 de maig se celebra el dia mundial d'acció contra el finançament d'empreses productores de bombes de dispersió (Stop Explosive Investments global day of action – Stop investments in cluster bomb producers), dins de la campanya Stop Explosive Investments -amb la qual hi col·labora la campanya Banca Armada- i coincidint amb el llançament de l'actualització 2017 de l’informe anual elaborat per PAX, "Worldwide investments in cluster munitions: A Shared responsability" (Inversions mundials en municions de dispersió: una responsabilitat compartida).

Les entitats financeres que inverteixen en accions o bons d'empreses productores de bombes de dispersió, passen a formar part del Hall of Shame (“Saló de la Vergonya”). Més de 166 institucions financeres de diferents regions han invertit 31.000 milions de dòlars en empreses productores de bombes de dispersió entre els anys 2013 i 2017, segons apunta l'informe. Respecte a l'any anterior, el nombre d'institucions que han finançat a empreses productores de munició de dispersió ha augmentat, encara que molts inversors han decidit deixar de finançar la producció d'aquestes armes prohibides a nivell internacional des de l'any 2008.

D'altra banda, el nombre d'institucions financeres que han adoptat polítiques que exclouen el finançament d'empreses productores de bombes de dispersió ha crescut fins a 88.

En relació a les institucions financeres espanyoles, encara que ja no hi ha cap amb posició en el “Hall of Shame”, l'informe assenyala l'emissió de préstecs amb un valor de 15 milions de dòlars a la nord-americana Orbital ATK per part de Banc Sabadell. En concret, al novembre de 2013 el Banc Sabadell, juntament amb una quarantena d'entitats financeres, va concedir un crèdit a 5 anys per valor d'1.960 milions de dòlars a aquesta empresa productora de municions de dispersió.
Pel que fa a institucions espanyoles amb polítiques de no finançament però que encara tenen llacunes, trobem un any més al BBVA. En el cas del BBVA, el banc ha fet pública la seva política de no finançament a productors de bombes de dispersió. No obstant això, aquesta política d'exclusió no s'aplica a totes les inversions fetes en nom de tercers. Els clients poden demanar al BBVA que inverteixi els actius en companyies que no segueixin la política de no-inversió; això ocorre en el cas dels fons d'inversió cotitzats (els ETF), fons que segueixen un índex, fons de pensions i carteres d'inversions. A més, la política d'exclusió no s'aplica a mandats discrecionals i fons passius gestionats per gestors d'actius externs. Finalment, apuntar que la llista d'exclusió elaborada pel BBVA no és pública.

Per tant, perquè el BBVA passi de ser candidat a membre de el “Hall of Fame”, això és, una entitat financera amb una política clara de no-finançament a productors de bombes de dispersió, necessita realitzar una sèrie d'ajustos. El BBVA hauria d'estendre la seva política d'exclusió als mandats discrecionals i fons passius (com els fons que segueixen un índex), gestionats tant internament com externament.

Consulta l'informe complet aquí.